Agraeixo des d’aquí al Dr. Pedro Meroño Oñate l’atenció que ha tingut amb Ludomemo a l’hora de redactar aquestes normes bàsiques per a la cura de la vista. Segona generació d’oftalmòlegs i amb una experiència d’un quart de segle, el Dr. Meroño, director de centre d’oftalmologia Oftalmobarcelona, ha procurat sintetitzar les qüestions i fets més rellevants relacionats amb la visió.
Les consultes més importants que realitzen els meus pacients, a partir de certa edat, es refereixen a tres malalties clàssiques: cataractes, glaucoma i degeneració macular.
cataractes
En aquest cas la simptomatologia que ens posa en alerta sobre l’aparició de les cataractes comprèn la pèrdua de visió llunyana, l’augment de reflexos amb els llums i, paradoxalment, la millora de la visió propera sense ulleres. No existeix tractament a part de la cirurgia per resoldre aquesta patologia, si bé en els últims anys aquesta intervenció ha millorat notablement en tots els aspectes.
Actualment, gràcies a la seva tècnica mínimament invasiva, la cirurgia de la cataracta es s’ha convertit en una intervenció ambulatòria que permet el pacient restablir la seva vida normal en poques hores i amb una qualitat de visió, gràcies a el perfeccionament de les lents intraoculars, altament satisfactòria .
Actualment l’operació de cataractes es realitza amb una tècnica que l’ha convertit en una intervenció d’alt èxit
glaucoma
La segona consulta, el glaucoma, normalment ve associat a la hipertensió ocular, que no té cap relació amb la hipertensió arterial i que es detecta amb els pertinents controls de la pressió ocular. En aquells casos que no porten associada una hipertensió ocular, el glaucoma es detecta mitjançant un examen minuciós de l’nervi òptic. El glaucoma incipient no dóna cap símptoma evident, de manera que els controls són importants de cara a la prevenció d’aquesta malaltia, sobretot en aquelles persones amb antecedents familiars.
degeneració macular
La degeneració macular és una malaltia que afecta la part central de la retina, que coneixem com màcula, responsable del que s’anomena “visió fina”. En les fases més precoces, que són les que permeten un tractament més eficaç, el pacient manifesta la visió de ondulacions en les línies rectes, per la qual cosa és molt útil la utilització de la reixeta d’Amsler, que adjuntem en aquesta pàgina. En els casos avançats el pacient perd la visió central, dificultant tant la lectura com el detall dels objectes, conservant, però, la visió perifèrica.
Reixeta d’Amsler
Amb les vostres ulleres de lectura, tapeu-vos un ull i fixeu la mirada en el punt central de la reixeta. Hauríeu de veure els quadrats simètrics, les línies sense ondulacions i completes. En cas contrari consulteu el vostre oftalmòleg.
sequedat ocular moderada
Un altre factor a tenir en compte és la sequedat ocular moderada, de menor importància que les malalties anteriorment esmentades, encara que en alguns casos pot arribar a ser realment molesta. Es manifesta en forma de coïssor, sensació de cos estrany i enterboliment de la visió en la lectura o davant de l’ordinador, i és deguda a una evaporació excessiva de la superfície lacrimal, agreujada per la disminució en la freqüència de parpelleig inherent a aquestes activitats en concret. La solució generalment consisteix en el tractament pal·liatiu amb llàgrimes artificials, preferentment sense conservants, juntament amb uns hàbits saludables com poden ser: mantenir una correcta higiene palpebral realitzant limipiezas oculars amb sèrum fisiològic, preferentment abans d’anar a dormir, o realitzar breus descansos en l’exercici de aquelles activitats que impliquin un major esforç visual.
